Entradas

Al-Azraq: el senyor de les muntanyes. Vida i territori d’un cabdill andalusí al Sharq al-Andalus

-
Imagen
Quan parlem de la conquesta feudal del territori valencià al segle XIII, sovint pensem en grans reis i exèrcits: Jaume I, la noblesa aragonesa i catalana amb les seues hosts o les ordres militars. Però la història real de l’interior muntanyós d’Alacant no es pot entendre sense una figura clau, tan complexa com fascinant: Al-Azraq . Lluny de ser un simple “cabdill rebel”, Al-Azraq va ser un autèntic senyor del territori , un líder polític i militar andalusí que va saber controlar, negociar i defensar durant dècades un ampli espai muntanyós del nord de l’actual província d’Alacant. Qui va ser Al-Azraq? El seu nom àrab oficial fou Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn Huḏayl , però fou conegut popularment amb el sobrenom d’ Al-Azraq , que significa “el Blau”, probablement pel color dels seus ulls o del seu turbant. Fou un cabdill musulmà actiu durant la primera meitat del segle XIII, en un moment de profunda transformació del Sharq al-Andalus, marcat per la desfeta del poder almohade, la fragmen...
Publicar un comentario
Leer más

El Tossal de Sant Nicolau, el segón castell de Dénia que vam perdre.

-
Imagen
Quan pensem en Nadal, pensem en llums, regals i, a algunes cases, en el Pare Noel o Santa Claus, tradicionalment relacionat amb sant Nicolau de Bari. Però pocs imaginarien que, a tocar de la platja de la Marineta Cassiana, a Dénia, hi hagué una ermita, dins les ruïnes d’una fortalesa medieval, dedicada a sant Nicolau: un sant molt més antic, molt més mediterrani del que solem pensar. Sobre aquell turó, conegut com el Tossal de Sant Nicolau, s’alçava una fortalesa medieval coneguda com el castell d’Olimbroi o Orimbroi. Un castell que no només formà part de la història de Dénia, moment en què la ciutat va arribar a tindre dos castells, sinó que també ens permet reflexionar sobre com la ciutat ha anat esborrant el seu patrimoni i el seu passat en nom del progrés. Recreació hipotètica del castell d´Olimbroi coronant el tossal,a partir  de fotografies i gravats. Aquest article vol contar aquesta història amb calma, amb context i amb una mirada didàctica, perquè qualsevol lector puga ent...
Publicar un comentario
Leer más

Bona nit, cresol… que la llum s’apaga.

-
Imagen
«Bona nit, cresol… que la llum s’apaga». Així deia el refrany o dita que els homes del camp solien murmurar quan drenaven l’última gota d’oli i deixaven apagat l’antic utensili lluminós al costat de la taula de nit. Aquesta dita ha arribat fins als nostres dies com a expressió per fer entendre que una cosa no té solució i cal deixar-la córrer, o simplement per acomiadar-se abans d’anar-se’n al llit. A la casa de camp familiar, al Racó, com diem nosaltres, hi ha un cresol de llautó amb quatre puntes. No és una peça de museu, tot i que aquest tipus d’objectes solen formar part de diverses col·leccions etnològiques dels pobles valencians, ni tampoc una curiositat trobada en un rastre: és un objecte que ha estat sempre allí, formant part essencial de la vida dels nostres avantpassats. Aquella gent, que vivia del camp i per al camp, seguia el ritme de les estacions; generacions lligades a la terra que coneixien bé la importància de la llum, de la calor i del temps. El cresol funcionava amb ...
1 comentario
Leer más

La iglesia del Salvador de Torla (Huesca)

-
Imagen
La iglesia parroquial del Salvador es el gran hito monumental de Torla-Ordesa. Se trata de un edificio levantado en el siglo XVI, en el marco del tardogótico aragonés, aunque con reformas posteriores que han marcado su aspecto actual. Se ubica en un emplazamiento escénico y privilegiado, en lo alto de la población de Torla, sobre la roca madre, y con un telón de fondo inmejorable, el macizo de Mondarruego. Su silueta se ha convertido en una de las estampas más reconocibles del Pirineo aragonés.  Ilustración mediante IA que nos muestra una escena de reunión de feligreses en el siglo XVI, cuando se construye la misma En esta entrada de nuestro blog vamos a acercarnos, de manera amena, a su contexto histórico, a la evolución constructiva, a la forma de su planta y alzado, a los materiales y cubiertas, a la torre y al pórtico, a su relación con el paisaje y con la villa de Torla, y a su conservación, comparándola además con otras iglesias del valle de Broto. Contexto histórico Torla-Or...
Publicar un comentario
Leer más

Les marques de tailleur de pierre de la cathédrale Saint-Pierre de Genève : un témoignage de l’organisation du chantier médiéval

-
Imagen
  La cathédrale Saint-Pierre de Genève est le monument religieux le plus emblématique de la ville et une référence architecturale dans la région. Sa construction remonte au XIIᵉ siècle, à une époque où l’art roman était pleinement consolidé en Europe occidentale. Le projet initial de la cathédrale répondait aux canons de ce style : murs épais, ouvertures étroites, chapiteaux décorés de motifs végétaux et géométriques, et un plan qui recherchait la solidité et le caractère protecteur propres à la spiritualité romane. Cette première phase reflète l’influence du roman bourguignon, car Genève était étroitement liée aux courants architecturaux issus de l’abbaye de Cluny et d’autres grandes fondations monastiques. Au cours des XIIIᵉ et XIVᵉ siècles, la cathédrale connut une transformation profonde avec l’arrivée du gothique. Le nouveau style apporta une conception différente de l’espace sacré : on ouvrit de plus larges fenêtres qui permirent l’entrée de la lumière, les murs furent allégé...
Publicar un comentario
Leer más

LES PARTIDES RURALS DE DÉNIA. UN REFLEX DEL PASSAT ALS TOPÒNIMS LOCALS (Volum I)

-
Imagen
L’article de hui és una breu revisió divulgativa d’algunes de les partides més conegudes de Dénia, amb la finalitat que entenguem que els topònims locals són un reflex de la història de la nostra ciutat. Anem a ubicar cronològicament la creació d’aquests noms i a entendre’n la causalitat. Els noms de les partides rurals de Dénia són molt més que simples etiquetes geogràfiques: són fragments de memòria col·lectiva que ens defineixen com a poble, claus per entendre com era —i com ha evolucionat— el nostre paisatge i el nostre passat. Cada nom guarda una història: alguns ens parlen de les formes del terreny, d’antigues activitats agrícoles hui desaparegudes o de la presència de l’aigua, tan preuada en aquells temps i tan malgastada en l’actualitat; altres, de les persones que habitaren aquestes terres o dels déus i sants als quals es venerava. Recórrer la toponímia de Dénia és com obrir un llibre viu d’història local, escrit a peu de camí, entre bancals i alqueries. En un moment en què el...
Publicar un comentario
Leer más